Els bons propòsits arlequinats:
Quan arriba l’1 de gener és comú parlar dels anomenats propòsits d’any nou. Hom es fixa uns objectius, uns reptes per millorar la seva vida durant les següents quatre estacions, i es proposa complir-los. En aquest sentit l’únic que diferencia un club de futbol d’un individu és que l’any no comença al gener sinó cap al juliol, amb la pretemporada, i acaba pels volts del juny següent. L’any futbolístic es diu ‘temporada’ i els bons propòsits s’anomenen ‘objectius’. El Centre d’Esports Sabadell encetava la temporada 2012/13 amb molts d’aquests objectius per endavant, unes directrius de les que convé fer balanç. No siguem curts de mires, el CES no és només la plantilla de 25 jugadors (malauradament afectada per les lesions) del primer equip, el club és molt més. Estadi, futbol base, instal·lacions esportives, socis, màrqueting, comunicació i moltes altres parts del tot són igual d’importants per al bon funcionament de l’entitat.
Professionalitzar el club després de dècades al pou del semi-professionalisme és una tasca difícil i llarga però il·lusionant. La temporada es va encetar amb fites històriques, com el fet d’instal·lar cadires a tot l’estadi que a més formen el nom del club al lateral, a banda dels torns d’entrada de l’LFP. La patida permanència del primer any a la categoria era important també per això, no només per l’equip, sinó pel club. Com a part negativa de l’inici de temporada, una de les assignatures pendents segueix sent el número de socis, que ha baixat respecte als 4.000 del primer any a la divisió de plata. També s’ha fet una passa endavant en desenes de petits aspectes que són fruit de la professionalització gradual. El doctor Jorge Ramírez va arribar per estructurar una àrea mèdica més seriosa. Es va dur a terme una gran campanya mediàtica amb l’arribada del creador d’Oliver i Benji al novembre. Al Nadal es va editar un anuari del club, inèdit fins llavors. Ara podem gaudir d’una mascota a l’estadi com molts altres clubs, per entretenir nens i grans a la prèvia i durant els descansos a la Nova Creu Alta. L’any de la consolidació, com es va anomenar aquesta temporada posterior a la de la permanència, ha servit també per consolidar econòmicament l’entitat. L’ampliació de capital, l’entrada del grup inversor japonès i una bona gestió de la junta directiva han permès al Sabadell tenir el major pressupost de la seva història enguany, i vetllar per no tenir dèficit. Fins i tot recentment s’ha estrenat el nou edifici de la Ciutat Esportiva Sabadell – Olímpia, que acollirà una seu comarcal de la FCF i serveis del club, en una segona fase del projecte per dotar-nos d’una ciutat esportiva digna d’un club com el nostre.
Estarem d’acord però, que l’apartat més important de tot el club és el primer equip masculí de futbol, i que tots els engranatges de l’entitat tenen com a objectiu principal que aconsegueixi bons resultats. Afició, pressupost, servei mèdic, instal·lacions, futbol base i directiva caminen en la mateixa direcció, la d’aconseguir un bon nivell a la primera plantilla. L’objectiu de la temporada per l’àrea esportiva era exactament la mateixa que per a la resta del club: la consolidació. I prou que s’ha fet, la lectura no pot ser mai negativa. S’ha assolit la permanència –virtual encara- còmodament, veient tota la temporada els llocs de descens a molta distància i sumant més punts que la temporada anterior jornades abans del final de la lliga.
La repassada ràpida als objectius del Centre d’Esports 12/13 acaba amb el futbol base sense que això sigui un fet casual, perquè és una àrea que s’està omplint d’èxits. El nivell que hi havia a la pedrera arlequinada després d’anys a la 2a Divisió B ila Tercera Divisió del primer equip era més aviat pobre, sense cap representant en una categoria alta. La dinàmica havia de canviar i l’arribada de Javi Pérez com a nou director esportiu del futbol base ja era una declaració d’intencions. Encara no ha acabat la temporada, però de moment ja s’han assolit 6 ascensos al futbol base, entre ells el del Cadet A a Divisió d’Honor, que permet al club col·locar-se per fi entre els millors de Catalunya en una categoria important. Menció a part mereixen les noies del primer equip femení (una secció que va militar a Superlliga), que guanyant la lliga de 1a Catalana han ascendit a Preferent, només una categoria per sota de les nacionals. Tot i això, el repte i prioritat ara mateix a Olímpia és el Sabadell ‘B’. El filial és el primer equip del futbol base i el segon de l’entitat, i ha de servir per abastir la Nova Creu Alta de bons futbolistes. L’ascens de categoria està a tocar, però dissabte es juga el partit més clau de la temporada, una autèntica final davant el segon classificat que pot arrabassar el liderat al ‘B’ o bé donar-li virtualment l’ascens. La Primera Catalana, a una passa de Tercera Divisió, és una categoria que s’ha d’assolir aquesta temporada, un dels objectius del club en l’exercici 12/13. És per això que l’afició s’hauria de fer present a l’Olímpia, que hauria d’animar al Sabadell ‘B’, perquè el que s’estan jugant és, ni més ni menys, la possibilitat de fer créixer el club una miqueta més, de ser encara més grans.
Gairebé acabada la temporada de la consolidació, la valoració és molt positiva. S’ha crescut en tots els àmbits i s’ha consolidat i professionalitzat el club passa a passa, creant estructures sòlides i fortes que permetin pensar en l’ascens a Primera Divisió aviat. Tot i això, és evident que l’assignatura pendent és l’afició i el nombre d’abonats, però sobre això ara mateix no s’hi pot fer res. El que sí es pot fer pel club és recolzar dissabte a l’Olímpia el filial (16:15h), que es juga bona part de les opcions d’aconseguir un altre dels bons propòsits 2012/2013 del CES.
Miki Gonzalo.
